Molt bones!
Feia temps que no em passava pel bloc i ja
era hora que fes una ressenya. Fa poc vaig anar a la biblioteca del poble
per renovar una mica el que llegeixo. Per 13 raons em va cridar molt
l'atenció bàsicament per la portada, us enllaço la fitxa tècnica perquè li
podeu donar una ullada:
FITXA TÈCNICA
Títol:
Per tretze raons
Auto: Jay
Asher
Nº de pàgines: 272
pàg.
Editorial: Estrella
Polar (versió catalana) / Ambar (versió española)
Llengua: Castellà
SINOPSI
En Clay
Jensen troba, quan arriba a casa, una misteriosa capsa dirigida a la seva
atenció. La capsa conté set cintes de casset, tot fa pensar que les ha enviat
la Hannah, una companya de classe que es va suïcidar un parell de setmanes
abans. A poc a poc descobrirà les tretze raons per les quals ella ha decidit
posar fi a la seva vida, tretze cares de casset que coincideixen amb les tretze
persones que les han d'escoltar. Ell n'és una. «és un joc molt senzill:
primer les escoltes i després les passes». En Clay confirmarà que res del que
fem o deixem de fer és indiferent. Mira la cinta que ha deixat enregistrada la
Hannah Baker aquí.
OPINIÓ
PERSONAL
(Sense spoilers)
Feia temps
que estava buscant un llibre de misteri que realment em pogués interessar el
suficient per a acabar-me'l en un dia. Si sóc sincera, hi havia una part
dintre meu que em deia que no m'agradaria per l'argument en si -el suïcidi-,
però per sort va haver-hi una altra part que va fer que l'agafés. Pensava
que aquesta història em faria esgarrifar i podria viure sensacions en les quals
passaria angoixa pel que llegiria. Al principi va ésser així, però a
mesura que anaven passant les pàgines i les cintes s'acabaven m'emocionaven les
paraules de la Hannah.
Potser el
que destacaria més del llibre seria l'originalitat que té l'autor en
plantejar-se com fer arribar un missatge d'una persona morta als seus
culpables. Et planteges la idea de si realment podria haver-hi alguna persona
que fes això a la vida real? Realment a mi em faria por rebre una capsa
així. No només em va sorprendre la idea de les cintes, sinó que cada una
d'elles contenien unes raons en les quals potser algunes et podien semblar
d'allò més absurdes, però la manera en què la protagonista les explicava et
feia pensar d'allò més en com arriben a afectar les mentides, l'enveja i les
bromes innocents en una persona.
L'autor ha seguit durant tot el llibre el cànon al qual està enfocat el llibre,
els joves. Crec que per les circumstàncies aquest és un llibre que podrien
posar a alguns instituts per conscienciar indirectament a molts adolescents,
potser un llibre com aquest podria ajudar a alguna persona.
La Hannah
m'ha semblat un personatge molt valent i decidit, al principi l'autor ens
mostra una noia nova, amb il·lusions i amb una manera de
pensar diferent al final del llibre. Potser el que més m'ha agradat
ha estat la força de voluntat que va tenir en enviar aquestes cintes a cadascuna
de les persones que estaven relacionades amb la seva mort. Tot i així, crec que
hauria estat bastant bé poder conèixer millor d'alguna manera el món de la
Hannah Baker, encara que a les cintes es pot veure bé, però d'alguna manera
m'hagués agradat tenir una visió més clara de com ho veia tot desde el seu
interior i no tant des del rancor i la fúria que expressava cap a aquell a qui
anava dirigida la cinta. Crec que limitava bastant el tracte entre cada
personatge, ja que només coneixem la versió de la Hannah, però una petita part
de mi em demanava saber una mica sobre l'opinió dels altres.
En Clay ha
estat un personatge que m'ha fet pensar molt. Des del començament veiem que és
un noi que en rebre les cintes recorda tot el que va viure amb la Hannah. A
partir d'aquest moment ens va deixant petites pistes per intuir que ell estava
enamorat. A tot això li sumem la incertesa de no saber què havia fet ell. Per
què una persona com la que ens mostra l'autor rep les capses que contenen les
raons per les quals la noia, de la que estava enamorat, es va suïcidar? Al
principi pensava que en Clay no en tindria res a veure i que seria l'última
persona, que hauria de decidir què fer amb aquelles cintes, que segurament les
hauria enviat als pares de la noia, però em va sorprendre molt el fil que la
història va prendre.
Realment
han hagut moltes opinions sobre aquest llibre, des que era dolent i no tenia
una visió gaire realista fins a crítiques molt bones. Pot ser que aquest no
sigui un llibre d'un estil gaire semblant al que llegeixo normalment, però
estic convençuda de què Per tretze raons no és gens dolent,
sinó tot al contrari. És brillant poder veure com petits actes que fas sense
mala intenció (a vegades) poden arribar a ser tan significants per aquell que
rep les conseqüències.
Si voleu
llegir un llibre ple de misteri, amb personatges dels quals no saps què pensar
segons la situació i bàsicament acabar amb una intriga gegant en el cos per no
saber del tot el que passarà... Aquest és el vostre llibre!
NOTA FINAL
No hay comentarios:
Publicar un comentario